Tag Archives: digitalització

Telefónica recupera a Catalunya 1.250 tones de materials i equips obsolets

  • Aquests materials i equips obsolets estan compostos fonamentalment per cables originats en el procés de transformació de la xarxa a fibra òptica
  • Telefónica està digitalitzant la gestió dels seus residus a Europa i Llatinoamèrica amb una eina pionera denominada GReTel (Gestió de Residus de Telefónica)
  • A nivell global, Telefónica ha reutilitzat gairebé 5 milions de dispositius (telèfons, routers i descodificadors, principalment) fomentant així l’economia circular

Telefónica ha aconseguit en un any i mig recuperar 1.250 tones de materials i equips obsolets a Catalunya. D’aquests, una mica més de la meitat -679 tones- corresponen a cables originats en el procés de transformació i digitalització de la seva xarxa amb fibra òptica. Gràcies a la recuperació de cables i altres residus a Espanya, Telefónica ha aconseguit ingressar més de 13 milions d’euros.

L’objectiu és fomentar alguns dels principis de l’economia circular (Reduir, Reutilitzar, Reparar i Reciclar) com a nova forma d’entendre l’economia, enfocada en millorar l’eficiència en l’ús de recursos, disminuir la dependència de matèries primeres i mitigar el canvi climàtic.

El 97% dels residus generats per Telefónica a nivell mundial són reciclats

L’any passat la companyia va generar a tot el món 26.295 tones de residus, un 4% menys que l’any anterior, i va destinar a reciclatge el 97%.

El 2018, Telefónica va recollir més de 800.000 mòbils i va facilitar la reutilització de dispositius a través del Leasing o venda de segona mà en alguns dels seus mercats. Igualment, va recuperar gairebé 4 milions de routers i descodificadors usats.

A Espanya, gràcies als routers reutilitzats en un any, l’empresa evita l’emissió de més de 7.300 tones de Co2 i l’energia que consumeixen 886 cases. Això és possible gràcies a la col·laboració dels clients, que porten a les botigues Movistar els seus aparells antics, i la implicació dels proveïdors.

Pel que fa al reciclatge, l’any passat va reciclar, només en aquest país, més de 10.000 tones de residus, l’equivalent al pes de la torre Eiffel. A més, respecte a la deixalla electrònica, la companyia va reciclar més de 1.900 tones, l’equivalent al pes de 197 elefants.

Donacions d’equips a escoles, fundacions i ONGs

En alguns països Telefónica va donar equips informàtics a escoles, ONGs i fundacions, donant un total de 7.000 dispositius aproximadament.

Els residus electrònics contenen minerals susceptibles de ser recuperats, però també materials contaminants si no es tracten de forma adequada. La solució ha d’afrontar-se des de la responsabilitat compartida per tots els actors implicats.

Des de 2017 Telefónica utilitza GreTel, la plataforma digital per a la gestió dels seus residus que millora la traçabilitat i aprofita totes les oportunitats lligades a l’economia circular. GreTel permet a Telefónica implicar als seus proveïdors per a millorar el seu propi sistema de gestió de residus a cada país i adaptar-se a les necessitats reguladores locals. Per a Telefónica, els subministradors són aliats essencials a la transició cap a una economia més sostenible.

Telefónica recupera a Balears 372 tones de materials i equips obsolets

  • Aquests materials i equips obsolets estan compostos fonamentalment per cables originats en el procés de transformació de la xarxa a fibra òptica
  • Telefónica està digitalitzant la gestió dels seus residus a Europa i Llatinoamèrica amb una eina pionera denominada GReTel (Gestió de Residus de Telefónica)
  • A nivell global, Telefónica ha reutilitzat gairebé 5 milions de dispositius (telèfons, routers i descodificadors, principalment) fomentant així l’economia circular

Telefónica ha aconseguit en un any i mig recuperar 372 tones de materials i equips obsolets a Balears. D’aquests, gairebé la meitat -151 tones- corresponen a cables originats en el procés de transformació i digitalització de la seva xarxa amb fibra òptica.

L’objectiu és fomentar alguns dels principis de l’economia circular (Reduir, Reutilitzar, Reparar i Reciclar) com a nova forma d’entendre l’economia, enfocada en millorar l’eficiència en l’ús de recursos, disminuir la dependència de matèries primeres i mitigar el canvi climàtic.

El 97% dels residus generats per Telefónica a nivell mundial són reciclats

L’any passat la companyia va generar a tot el món 26.295 tones de residus, un 4% menys que l’any anterior, i va destinar a reciclatge el 97%.

El 2018, Telefónica va recollir més de 800.000 mòbils i va facilitar la reutilització de dispositius a través del Leasing o venda de segona mà en alguns dels seus mercats. Igualment, va recuperar gairebé 4 milions de routers i descodificadors usats.

A Espanya, gràcies als routers reutilitzats en un any, l’empresa evita l’emissió de més de 7.300 tones de Co2 i l’energia que consumeixen 886 cases. Això és possible gràcies a la col·laboració dels clients, que porten a les botigues Movistar els seus aparells antics, i la implicació dels proveïdors.

Pel que fa al reciclatge, l’any passat va reciclar, només en aquest país, més de 10.000 tones de residus, l’equivalent al pes de la torre Eiffel. A més, respecte a la deixalla electrònica, la companyia va reciclar més de 1.900 tones, l’equivalent al pes de 197 elefants.

Donacions d’equips a escoles, fundacions i ONGs

En alguns països Telefónica va donar equips informàtics a escoles, ONGs i fundacions, donant un total de 7.000 dispositius aproximadament.

Els residus electrònics contenen minerals susceptibles de ser recuperats, però també materials contaminants si no es tracten de forma adequada. La solució ha d’afrontar-se des de la responsabilitat compartida per tots els actors implicats.

Des de 2017 Telefónica utilitza GreTel, la plataforma digital per a la gestió dels seus residus que millora la traçabilitat i aprofita totes les oportunitats lligades a l’economia circular. GreTel permet a Telefónica implicar als seus proveïdors per a millorar el seu propi sistema de gestió de residus a cada país i adaptar-se a les necessitats reguladores locals. Per a Telefónica, els subministradors són aliats essencials a la transició cap a una economia més sostenible.

L’Ajuntament de Vila-real i Telefónica impulsen la digitalització de la ciutat

  • Ambdues entitats han signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu de promoure la innovació i la modernització dels serveis públics
  • Els quatre pilars d’actuació d’aquest acord són: Smart City, innovació a l’atenció al ciutadà, gestió digital del lloc de treball i millora de les infraestructures TIC
  • Bruno Vilarasau, director de Relacions Institucionals de Telefónica, i José Benlloch, alcalde de Vila-real, han signat aquest matí el document que tindrà vigència fins finals de 2019

Convertir Vila-real en referent de ciutat digitalitzada. Aquest és el principal objectiu de conveni signat per l’Ajuntament de Vila-real i Telefónica amb el qual es comprometen a impulsar la innovació i modernització del municipi. Per segellar aquest compromís, que té vigència fins a finals de 2019, Bruno Vilarasau, director de Serveis Digitals i AAPP de Telefónica, i José Benlloch, alcalde de Villarreal, s’ha reunit aquest matí a la sala de comissions del consistori.

Així, amb la signatura d’aquest document, ambdues entitats es comprometen a desenvolupar de forma conjunta una bateria d’activitats orientades a millor la qualitat de vida dels vila-realencs i l’eficiència dels serveis públics. Per això, s’ha desenvolupat un marc d’actuació basat en quatre línies de treball que comprendran la millora de tots els serveis estratègics municipals: Vila-real Smart City, Atenció al Ciutadà, Gestió Digital del lloc de treball i infraestructures TIC. En aquest sentit, el conjunt de les accions que s’executen promourà a més a més l’atracció de noves activitats econòmiques.

Per a Benlloch, treballar de manera conjunta amb Telefónica assegura a l’ajuntament l’accés a mitjans tècnics concrets de l’àmbit de la investigació. “Com a Ciutat de la Ciència i la Innovació i president de la Xarxa Valenciana de Ciutats per la Innovació, contemplem la innovació com àrea clau per avançar rendibilitzant les infraestructures existents, buscant austeritat i control de despesa, i garantint les inversions que siguin necessàries pel futur i per a aconseguir-ho és important buscar aliances”, ha senyalat Benlloch després de la signatura. Per la seva part, Vilarasau ha destacat que la col·laboració publico-privada repercuteix de manera molt positiva en els ciutadans. “El treball conjunt permet a l’empresa aplicar les seves solucions a un segment ampli de població mentrestant que l’Ajuntament accedeix a solucions que no pot desenvolupar per si mateix”, ha senyalat.

Actuacions concretes

Per a convertir-se en una ciutat referent en Smart City, l’Ajuntament de Vila-real i Telefónica preveuen elaborar un full de ruta que permeti integrar plataformes de gestió Smart City en el municipi a temps que es promoguin models de negoci que potenciïn el model Smart. En l’àmbit de millora a l’atenció ciutadana, es treballarà a potenciar l’accés de la població a l’administració electrònica i s’ampliaran i milloraran els serveis prestats al ciutadà.

En el marc de l’optimització i l’actualització de les infraestructures municipals, el conveni posa focus a buscar fórmules que permetin models més sostenibles i econòmics.

Per a dur a terme aquest pla d’acció es comptarà amb personal i recursos tant de Telefónica com del consistori i, per a garantir la seva execució, una comissió de seguiment s’encarregarà una vegada al mes de repassar les actuacions realitzades

No es tracta de digitalitzar processos, es tracta de transformar el món

Enrique_La_Seu

Aquest és el missatge que va traslladar Enrique Santiago, Director d’Empreses de Telefónica Catalunya, a la Trobada empresarial al Pirineu, les jornades anuals de caràcter econòmic més rellevants de Catalunya que ja fa 28 edicions que organitza el grup d’empresaris lleidatans.

L’objectiu, segons Santiago, és un món sostenible amb empreses que l’han de fer possible implementant els valors adequats. Si ens aturem a analitzar els criteris que al llarg dels anys hem anat utilitzant per mesurar el desenvolupament de la societat, veurem que en un primer moment es tractava del consum de proteïnes per càpita; l’accés a la carn. En època de la revolució industrial el criteri es va sofisticar en el consum d’energia elèctrica; fins fa tres anys ens mesuràvem per l’accés a internet i, avui en dia, per l’accés a la informació: el món gira, sortosament, sobre l’eix del coneixement.

Donant forma a aquesta realitat, el perfil de l’actual consumidor d’una empresa tecnològica és un adolescent informat que contrasta aquesta informació i la comparteix.

Sabem, doncs, que l’empresa és capaç de satisfer les necessitats que requereix aquest usuari. Però si canviem el prisma i fem introspecció, podem assegurar que també satisfà la d’aquells que en generen la producció? En els darrers anys, totes les empreses han dut a terme una intensiva tecnificació i digitalització de processos; els hem fet més ràpids, més eficients, ens proporcionen més control i més informació. Però, ens hem digitalitzat globalment? És cert que l’eficiència i digitalització dels processos és absolutament desitjable, però no és en cap cas el resultat de la digitalització de l’empresa.

Per aterrar aquesta idea i aprofundir-hi, el directiu va assenyalar que tots fem servir eines de missatgeria instantània sense haver-nos llegit el manual d’usuari que, de fet, no sabem –ni ens hem preguntat mai- si existeix. Actualitzem setmanalment la darrera versió d’aquestes eines canviants per l’ús de les quals no necessitem cap formació prèvia. Fem anar les seves noves funcionalitats de manera intuïtiva, com si es tractés d’un acte orgànic, instintiu.

Siguem valents i apliquem hipotèticament aquesta mateixa situació a l’empresa en un canvi de versió de qualsevol dels sistemes, programes o aplicacions que els col·laboradors fan servir per desenvolupar les tasques assignades. Per aconseguir una transició exitosa d’una versió a la següent, ens cal organitzar tot un seguit de formacions, programes per la gestió del canvi de l’usuari i integració d’aquesta nova peça a la resta del món de l’empresa, oblidant que l’operador que ha d’assumir aquest nou canvi és el mateix que fa servir les tan intuïtives eines de missatgeria instantània.

Si oferim als clients apps senzilles i eficaces perquè sabem que això els facilita l’activitat diària, per què no ho fem també per al nostres col·laboradors i treballadors? Som a punt de viure aquell moment que ens obligarà a fer-ho o a veure com ens abandonen. Si és cert que tenim perfil del client, també en tenim del col·laborador, que vol traslladar l’opinió a l’empresa per la qual treballa i que aquesta en valori l’aportació: vol contribuir al canvi formant part de l’engranatge i només cal que li oferim el món digital al qual està avesat com a usuari que no s’ha trobat mai amb la necessitat de disposar de cap tipus de suport tècnic.

La clau de la digitalització és situar l’usuari al centre de la tecnologia que fa servir per treballar, evitant caure en la cerca d’un model que únicament contempli eficiència energètica o alta productivitat, que si és cert que ens reduirà costos, acabarà per fer-nos-en pagar d’altres de molt majors.