Tag Archives: taula rodona

Els concerts d’Oso Leone, Le Nais i Yana Zafiro i una taula rodona protagonitzen el primer Roster Day

  • La jornada se celebrarà el dissabte 26 d’octubre a les 19 h a la sala Abaixadors10 de Barcelona i les invitacions ja estan disponibles a la web del Roster Movistar
  • L’esdeveniment començarà amb una taula rodona moderada per Frankie Pizá la qual tractarà la rellevància de la identitat visual d’un artista des de diferents àmbits com el disseny, fotografia, comunicació o management
  • L’apartat musical inclourà els directes de dues integrants del Roster Movistar: Le Nais i Yana Zafiro, amb Oso Leone com a artista invitada

Roster Movistar, el projecte de mecenatge cultural de Movistar que va iniciar la seva marxa el passat juny i l’objectiu del qual és elevar el seu talent musical i potenciar el desenvolupament de bandes i artistes nacionals, estrenarà a Barcelona el seu primer Roster Day el pròxim dissabte 26 d’octubre. La trobada, invitacions gratuïtes les quals poden aconseguir-se online a roster.movistar.es, se celebrarà a la sala Abaixadors10 a partir de les 19 i fins a les 23 hores.

El Roster Day començarà amb una taula rodona moderada per Frankie Pizá, multidisciplinari de la indústria de la música i director creatiu a Primavera Sound i Vampire Studio, en la que tractarà la rellevància de la identitat visual d’un artista des de diferents àmbits: disseny, fotografia, comunicació o management, entre altres. En aquesta xerrada es recalcarà l’impacte de la imatge en el món de la música des de l’aparició de YouTube o Instagram, i es plantejaran qüestions com la importància del videoclip o de la portada d’un disc. En aquesta conversa, Frankie Pizá estarà acompanyat per Idoia Rueda, fundadora de Pértiga Music, agència de management, booking i producció especialitzada en impulsar el talent femení i en desenvolupar noves propostes artístiques; Louise Sansom, fundadora de Hidden Track Records, una plataforma de professionalització de grups emergents i que actua com a segell de Ferran Palau, MAVICA, Nubla, Espaldamaceta, Wind Atlas, entres altres; David Camarero, realitzador audiovisual del programa online sobre música urbana el Bloque TV; Alba Rupérez, fotògrafa de l’escena de la música urbana de Barcelona; Joan Luna, crític musical i cap de redacció a la publicació musical independent Mondo Sonoro, a més punxadiscs en diverses sales catalanes, remixer al projecte Fizz Moon, i autor del llibre Los colores del underground, centrat en el món del surrealisme pop; i Sara Vidal Mallo, dissenyadora gràfica responsable de portades i creativitats per a Razzmatazz Club Marabú, Bea Pelea, entre altres.

Sobre les vuit de la tarda, les xerrades donaran pas als concerts en directe, amb les actuacions de Le Nais i Yana Zafiro, dues integrants del Roster Movistar, i Oso Leone com artista convidat.

Le Nais és una jove artista de Lleida fincada a Barcelona que escriu i compon, i ‘Dancing’ és el single debut. Després de molts anys en un conservatori musical, es va allunyar de la música durant molt temps, per una espècie de desencantament tot i sentir la música com alguna cosa fonamental en la seva vida. Fins que, des del terra del menjador de casa seva, comença a compondre cada tarda amb una guitarra, connectant amb la seva part més primitiva i sentint aquella necessitat d’expressar-se a través de la música. Després de diversos successos en la seva vida personal, comença a escriure lletres de forma de poesies que li serveixen per a entendre i per a expressar tot allò que costa digerir, i a la vegada, veure néixer les seves primeres cançons.

La desbordant creativitat de Yana Zafiro li porta a crear hits amb enorme facilitat, amb l’EP ‘Mi perro se va a morir’ com a carta de presentació on cohabiten pop, bases electròniques, enginy i carisma. Yana no entén de fronteres ni d’etiquetes. En les seves cançons mescla castellà i anglès, es passeja per l’electrònica o el pop de dormitori, i a més, està connectada amb l’escena de fanzines i art de la seva ciutat. A ‘Mi Perro se va a morir’ reuneix atreviment i lletres plenes d’ingeni, ironia i alineació postadolescent.

Oso Leone van sorprendre fa dues temporades amb un àlbum homònim en el qual el folk era el gènere dominant. Unísons ben temperats, guitarres serenes i càlids arrengaments mollejant un discurs substancial que obligava a seguir-les el rastre allà on anessin. El que no s’esperava és que el seu itinerari creatiu ulterior tingués tan gran amplitud. Ni que convertís en anècdota les conquestes d’un passat tant proper com estimulant.